Es diu que les grans marques fan vins comercials i que, per tant, els petits cellers han de fer vins especials, per tal de diferenciar-se dels grans i trobar el seu forat al mercat. Al menys així els ho he explicat fins ara als meus alumnes de comercialització. El problema, el tindré a partir d'avui, que ja no sabré que dir, després del tast ofert per Xavi Nolla, summiller del grup Codorniu, que dissabte ens va trencar els esquemes preestablerts.
L'arribada el 2006 d'Arthur O'Connor, va suposar una revolució al grup Codorniu. Es van classificar les parcel·les, i es van crear petits cellers dins dels cellers de vàries empreses del grup, per tal que els enòlegs més innovadors de la casa poguéssin experimentar amb petites produccions amb raïms de les millors finques. Ara, es poden valorar els resultats d'aquest impresionant i arriscat treball i alguns alumnes i professors de l'Escola, vam tenir l'ocasió de compartir-ho en aquest tast de vins trencadors.
La primera sorpresa va ser el Reina Maria Crtistina, un blanc de noirs 100% pinot noir amb raïm de la Conca que descoloca molt positivament en varis sentits. Aquesta no és una microvinificació, ja que se'n produeixen 200 000 ampolles /any, però no deixa de ser un cava molt particular.
En segon lloc vam tastar el Jaume 2011, un gran reserva amb chardonnay de Raimat, pinot noir de la Conca i xarel·lo del Penedès. Un cava que ens va meravellar a tots els assistents per la seva complexitat i plenitud.
Després dels caves vam començar amb els vins blancs tranquils. Els vam estrenar amb Intramurs un 100% chardonnay de l'Abadia de Poblet, aquest celler que Codorniu comparteix amb els monjos de Poblet dins del propi monestir. No menystindrem aquí altres cardonnay que es fan al país, però aquest ens va semblar molt ben madurat però fresc i ens va omplir la boca durant molta estona.
El següent blanc ens va portar a Haro, on Codorniu hi té Bodegas Bilbainas. L'etiqueta ho diu tot, una etiqueta quasi de laboratori, Viña Pomal vinos especiales i gairebé escrit amb un tampó: Maturana blanca 2014. Un vi que recupera una varietat històrica de Rioja gairebé desapareguda. Un vi amb fusta potent i força complexitat. A diferàcia de l'anterior, molt fàcil de beure, aquí ens trobem amb un vi complex, més per a inciats.
D'aquí vam passar al primer negre, també de Bodegas Bilbainas, el viña pomal 106 barricas 2011, un vi base ull de llebre d'una sola finca. Aquí 106 botes ens poden sembla una gran producció, però a Rioja això es considera artesania. Es tracta d'un Rioja clàssic, molt elegant.
Una altra sorpresa, després del Negre reserva, vam seguir amb un rosat, un rosat color pell de ceba. Direu que el summiller es va equivocar a l'hora de servir. Doncs no, no es va equivocar. Va ser una tria molt intencionada, el Pla dels Àngels del celler Scala Dei, combina unes delicades aromes de cireres quasi confitades amb una potència i una intensitat més pròpies d'un gran negre que no pas el que esperem d'un rosat. Un rosat que es pot combinar amb potents plats de carn.
Per acabar el clàssic més clàssic del Priorat, el Cartoixa de Scala Dei, en aquest cas el 2010. Sense comentaris, menys sorprenent, perque no és novetat, però un extraordinari final per un tast en el que vam aprendre molt.
Expectatives llargament superades. Felicitar a Xavi Nolla per la seva exposició tant completa i tant didàctica i com sempre a l'equip organitzador, una altra vegada excel·lent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada