Diada d'esporga en verd

Tot just acabada la Fira del Vi i sense temps per recuperar-nos, ahir dimarts va ser jornada poda en verd a la finca de l'Escola. 
La natura no espera. Calia fer-la ara que els brots són tendres, per tal de produir la mínima ferida a la planta i abans del tractament antioïdi (cendrosa) per una elemental qüestió d'higiene en el treball amb els alumnes.

Al fer la poda d'hivern, es deixen una sèrie de gemmes, en funció del vigor i la varietat de la planta. 



La formació royat doble, la que es veu a les fotografies, consisteix en deixar dos braços parl·lels al terra que surten d'un tronc vertical comú que té la funció d'elevar la vegetació del terra. 
En aquests es deixen diversos caps repartits homogèniament  amb dues o tres gemmes. 

L'esporga o poda en verd o espollat, en aquestes terres, es realitza per tal de mantenir un equilibri entre la vegetació i la producció de la planta. El millor moment per fer-ho és quan els brots son tendres i es poden traure amb els dits sense ferir la planta. 

Els objectius de l'esporga en verd, són: equilibrar la vegetació i la producció, millorar la sanitat del raïm i facilitar tan els tractaments fitosanitaris, com la verema i la poda de l'hivern posterior.

Com hem dit abans, hem d'intentar mantenir la càrrega prevista i, per tant, deixarem aproximadament, tants brots com gemmes havíem deixat a la poda d'hivern.
Criteris:

Primerament escollirem aquell brot que es deixarà en la poda l'hivern següent. Aquest brot tindrà la funció de rebaixar fusta vella i mantenir l'estructura del cep.

Seguidament es deixarà un o dos brots més, que tinguin bon vigor, bona producció (quantitat de flor), bona direcció en el pla de l'emparrat i mantenir una bona distància entre brots.

La quantitat de brots que es deixin dependrà del vigor de la planta.

La vinya desperta

Ja hem tornat a la feina, entre la parada del viatge a Itàlia i la setmana santa aquest any ens hem perdut el plor de les vinyes. 

Però no hi fa res, com que en la ficció tot s'hi val, hem fet una petita trampa. Com que encara s'està avaluant la feina de poda dels alumnes, després de la revisió, en alguns ceps s'hi han escurçat brocades. Per la tarda eren en plena plorera, llàstima que el vent no deixés fer gotes més grosses.

Com que els dies bons han vingut tard i de cop, totes les varietats han brotat amb poca diferència de temps, cosa que no passa sovint. Amb tot, les diferents varietats, agafen cadascuna el seu ritme. 

Així, el Chardonay ja ha pres clarament la davantera. 

Enrera va la carinyena i 

més enrere encara el sirà.
Cliqueu les fotos per engrandir-les