Torres col·labora amb les classes de tast de l'Escola

Donada la delicada situació financera de l'Institut i la previsió d'un important augment d'alumnes a l'Escola per aquest curs, a finals del curs passat, vam pensar en demanar vins a algunes grans bodegues i grans distribuidores per tal de poder mantenir el nivell de qualitat de les classes de tast. Sense massa fe, vam tirar un parell de cables i vam marxar de vacances. Ara, en tornar, hem reprès els contactes iniciats, amb la grata sorpresa de rebre ja una resposta afirmativa. 

Es tracta de l'empresa vilafranquina Torres, que ens ha donat unes mostres de vi de diferents origens i varietats, adequades per les classes.

Ahir, ens va arribar l'enviament, cosa que en va produïr una enorme alegria.

Des d'aquí, volem donar les gracies públicament a l'empresa Torres per la seva generositat amb l'Escola.

Esl alumnes al tast per joves

Divendres passat, els alumnes de l'Escola van ser convidats , en qualitat de prescriptors, al tast de joves del Reus viu el vi. 

Per poder-ho fer possible, un autocar, posat per l'organització, els va recollir a Falset i els va portar fins l'Avinguda Sant Jordi de Reus, per portar-los de tornada acabat l'acte. 

El tast de vins joves per a joves va ser una combinació de música Disco la "Disco Wine Rave", amb un tast de vi, aquest últim dirigit per Miguel Figini, qui va causar un especial impacte entre el públic.

Aquesta va ser una nova experiència pels nostres alumnes que agraïm a la Cambra de Reus que ho hagi fet possible.

Alumnes de l'Escola en el tast de finques i viles

Alumnes de l'Escola d'Enologia Jaume Ciurana participen en la organització de la 16a edició del tast de finques i viles del la DOQ Priorat

Cuatre alumnes de l'escola d'enologia del INS Priorat han pogut participar en l'organització del tast de finques i viles que cada any organitza la DOQ Priorat amb l'intenció de fer un treball estadístic sobre les diferents característiques dels seus vins depenen de la subzona de procedència del raïm.

Sota la direcció del professor de la URV Joan Miquel Canals els alumnes han pogut constatar la complexitat a l'hora de confeccionar diferents sèries de vins per a cada tastador i evitar el condicionant "vi precedent" a l'hora d'avaluar cada vi. Val a dir que els nostres alumnes, un cop acabada la feina, han tingut el privilegi de tastar tots els vins.

Al tast hi han participat una quarantena d'elaboradors de la comarca juntament amb tècnics de l'INCAVI, de ViTec i de la pròpia DOQ Priorat. Cal destacar la presència del blocaire Joan Gómez i de la periodista especialitzada de la Vanguardia Sara Sans entre el panell de tast.

La novetat d'aquesta edició ha estat l'inici en l'experimentació dels vins blancs de les diferents viles, que malgrat només tenen un pes d'un 5% de la producció total, la seva acceptació en la crítica internacional fan d'aquests vins una bona inversió de futur.

Malgrat que la verema 2011 va ser molt complicada degut a la sequera, els enòlegs han acabat les jornades amb la satisfacció generalitzada d'haver fet una bona feina tan en la producció de raïm com en l'elaboració dels vins 2011.

Les fitxes de tast emplenades pels tastadors del panell seran tractades estadísticament a ViTec, i amb posterioritat interpretades a la URV. Els resultats els exposaran a la DOQ i es passaran a cada celler participant dient on es troba el seu vi en relació a la mitjana.

Diari del viatge al Piemont II

Dimarts 19

Avui el dia ha despertat radiant. Des de la finestra de les habitacions veiem els Alps totalment nevats. Després d’esmorzar, hem agafat l’autocar i ens hem dirigit cap a Barolo. Allí hem visitat la cantina (celler) Marquese de Barolo. 

Aquest gran celler, està molt preparat per rebre visites, amb tot, la nostra ha estat bastant tècnica i, per si de cas, les preguntes han estat constants. Aquest celler, el primer de la regió que va fermentar i envellir el vi en cubs de fusta, és realment espectacular. 

Encara es conserven els primers cubs, que han estat restaurats fa pocs anys. Al final de la visita, en el tast hem provat uns vins correctes a uns preus competitius.

En acabar la visita hem tingut temps de visitar el poble. Barolo és un poble molt bonic i molt ben conservat. Aquí l’enoturisme funciona al 100%. Els seus carrers antics, ben empedrats son plens de vinoteques, que es complementen amb algunes cantine. El castell, des d’un turó, al davant, és la referència omnipresent. Actualment allotja el museu del vi.

No ens hi hem pogut entretenir massa, al poble, ja que hem hagut d’agafar l’autocar de nou, per tal d’anar a visitar el celler Batasiolo. Un gran celler, per la zona, que disposa de 110 ha pròpies i compra encara raïm a tercers. 

Produeixen cinc milions d’ampolles l’any, amb vins de totes les varietats de la zona, però especialment nebbiolo i barbera. Alguns vins els fermenten en tines horitzontals giratòries, però les més noves, també horitzontals, no giren, sinó que tenen pales interiors com les que vam veure a Barbaresco. La sala d’envelliment en botes de 225 l, destinades al mercat americà, és d’una escenogrefia espectacular, cal veure-la, les fotos no li poden fer justícia. 

També és digne de veure una de les sales d’envelliment, amb cent cubs de roure de 30000 l cadascún. Hem provat alguns vins, alguns desconeguts per nosaltres com el cas del vino quinato. Entre altres vins ens han ofert un nebbiolo que ens ha fet traure el barret.

Hem anat a Alba, on hem dinat a corre cuita al bar de l’estació d’autobusos, i és que a la tarda, teniem cita a l’escola d’Enologia d’Alba, la més antiga d’Itàlia amb més de 130 anys d’història. 

Allí, la professora Maria Bianca Baldacchino, cap de relacions externes, ens ha fet una visita per la finca i posteriorment, hem visitat les instal·lacions de l’escola. Seguidament, un representant del Consorzio di tutela Barolo, Barbaresco, Alba Langhe e Roero, ens ha explicat com funciona a Itàlia el tema de les denominacions d’origen qualificada i qualificada garantida i com gestionen el consell. 

Saber-ne més

Després de la visita, ens han quedat un parell d’hores per passejar per Alba abans de tornar a la casa diocesana a sopar.

Diari del viatge al Piemont I

Fem les entrades a posteriori ja que a la residència on érem no teniem accés a internet

Diumenge 17 i dilluns 18 

Sortim de Falset amb plugim. Recollim la resta dels companys a Tarragona, també amb plugim i emprenem la ruta cap a Itàlia. Durant tot el trajecte la pluja ens acompanya, només dues parades, una molt breu a l’àrea de servei de l’Empordà i l’altra prop de la frontera italiana, sempre amb pluja, els pobres, fumadors ho tenen malament. Entre les dues parades, a l’autocar, tothom ha dormit  alguna estona com ha pogut. A l’entrar a Itàlia, a més, ens acompanya la boira. Arribant a Savola, la boira s’aixeca i la pluja desapareix. Les muntanyes de la línia costera, ens apareixen nevades. En alguns moments la neu arriba a l’alçada de l’autopista.

Passat Savola girem cap a l’interior, direcció a Torí. Ara el paissatge apareix cada cop més nevat, en el punt més alt, al moment d’entrar al Piemont, el gruix de neu arriba a tenir un pam de gruix. A mesura que anem descendint, comencem a veure parcel·les de vinya nevades, sempre podades en guyot, quasi sempre simple. Arribant a Alba, passem per una zona de turons ondulats. Aquí la vinya és el cultiu majoritari. Finalment arribem a la petita ciutat d’Alba, que des de l’autocar ens sembla una població agradable. La residència és a la sortida de la ciutat, en un petit turó. El camí que hi porta és estret i s’hi veu una corba una mica tancada. Sembla que l’autocar no hi passa, però la perícia dels conductors ens desmenteix i ens estalviarà caminar un kilòmetre cada vegada, això sí, fent maniobres.

Tot just tenim temps de deixar les coses i menjar correcuita les coses que portem. Tornem a l’autocar per anar a fer la primera de les visites; al celler Azienda Peresello. Ens costa trobar-lo. Preguntem a la gent i tots ens diuen que per on anem, no passarem amb aquell autocar. Finalment truquem i ens venen a buscar.

El celler és ubicat en un indret amb una vista preciosa. Amb el paissatge nevat, i mes ara que ha sortit el sol, la vista és encantadora. Amb prou feines trepitgem la vinya. Sota la neu, el terra és fang tou, així doncs, passem directament a veure el celler. Azienda Peresello, tenen finques amb un total de 22 ha. plantades amb diverses varietats de raïm; barbera, dolcetto, nebbiolo i moscato. Amb ells fan una variada diversitat de vins. 

En la visita al celler, el que més ens va sorprendre van ser les tines de fermentació horitzontals. Dins porten unes pales giratòries, el moviment de les quals dirigeix un ordinador, cosa que fa innecessaris els remuntatges i els trencaments de barret. Pel demés, procediment de manual, sense presses ni complicar-se la vida. Això sí, en tot moment vam veure bones maneres, ordre i netedat. Finalment, vam tastar vins de totes les varietats abans citades, alguns francament bons, molt bons. Ens van atendre de meravella, cosa que agraïm, però vam haver de marxar a corre-cuita per no fer tard a la següent visita, objectiu que no vam poder aconseguir.

Saber-ne més: nebbiolo
Saber-ne més: barbera
Saber-ne més: dolcetto

La següent visita va ser a Marolo, a la destil·leria que porta el nom de la població. Allí fan grappes amb pells fresques de raïms monovarietals, el que els converteix amb uns el·laboradors de grappa gairebé únics. Fan la grappa lot a lot, en discontinu, amb cabals i rendiments baixíxims. La disposició del sistema de destil·lat és sorprenent per a nosaltres, ja que la llei italiana no permet tenir la columna de rectificació al damunt de la caldera. Per tant, la tenen a part. Per cert, la de rectificació és una espectacular columna de vuit plats de campanes tota de coure. Finalment, el tast. Vam probar fins a quatre grappes de raïms i envelliments diferents (fin a 12 anys). És sorprenent com canvien els aromes i les sensacions en boca dels uns als altres. Agraïm al Luciano les seves atencions. Una vegada més, feiem tard, ja que l’autocar arrivava perillosamental límit màxim de 21 hores rodant.

Una vegada més, doncs, sortiem depressa i corrents per tornar a la residència on ens esperava un abundós sopar.