Opinió: El prestigi del cava

Per Gerard Codina.
Darrerament es parla molt de la manca de prestigi del cava al món. Sembla que no ens en acabem de sortir. Amb freqüència s’utilitzen dos arguments per a justificar-ho: El baix preu i l’espai territorial de la DO.

A la DOC Rioja, al costat de vins excelsos, també si fan vins força econòmics,  a 2,5 € els he vist al súper i m’han dit, que als restaurants els ofereixen ràpels que si els assoleixes et pot sortir el vi a meitat de preu. Personalment, crec que això els perjudica, amb tot però, aquest fet no ha impedit que Rioja sigui una “marca” amb prestigi arreu del món.

Respecte a l’absurda distribució territorial, crec que unes normes d’exigència donades proporcionen una qualitat donada. Aquest punt, per a mi podria ser important. De fet l’estendria a la resta de les DOs catalanes.

Ara bé, aquests darrer dies hi ha hagut un fet que m’ha fet pensar una mica sobre el tema, em refereixo a l’anunci de Martini Royale, una beguda que et dóna un còctel ja fet (sense el gel, es clar); 50% de Martini, 50% vi escumós. Però, com s’anuncia aquest producte a la televisió catalana i suposo que a l’espanyola? Doncs 50% Cava, 50% Martini. 

Com és possible que Martini utilitzi una marca registrada com és la marca Cava? És que el cava ja és tan barat que el major fabricant d’espumanti en lloc d’utilitzar el seu producte (en teoria inferior), compra cava a Almendralejo per a fabricar el Royale?

No he vist l’anunci del producte a França, però algú s’imagina que diguin 50% Champagne, 50% Martini? Jo, personalment, m’hi jugo un sopar a que no.

Sense anar tan lluny, algú s’imagina un anunci com “Sangría don Ramón. La mejor sangria: 50% Priorato...” Just després del primer anunci, i abans del segon, la DOQ Priorat ja hauria exigit la retirada de l’anunci i els hauria demandat per danys i perjudicis.

Ignoro si la DO Cava creu que el seu prestigi està tan malmès que l’anunci de Martini encara els prestigia. Crec que la cosa no va per aquí. Penso, senzillament, que el Consell Regulador del Cava, controlat pel ministerio de agricultura, no funciona com hauria de funcionar.

Quan assolim la independència, una de les coses bones que hauríem de fer és regalar la DO Cava als espanyols. Alguns cavistes, previsorament, ja han mogut peça. Tret de Freixenet, que ja s’ha manifestat clarament, que en pensen els altres?

Traspassar els límits

Des de l'escola ens hem pronunciat per temes polítics i socials quan hem cregut que calia (cas Wert), però intentem no entrar-hi més de l'estrictament necessari, així, per exemple hem obviat el tema del boicot i el tema de les campanades. No obstant, hi ha temes que depassen els límits d'allò que permet mantenir-se callat.

És evident que hi ha un cert boicot als productes catalans des d'Espanya, l'exemple paradigmàtic del qual n'és el cava. Això, de retruc, beneficia als productors de cava espanyols. Mentre aquests es limitin a recollir-ne els beneficis i aprofitar per donar-se a conèixer, no hi tenim res a dir.
Ara bé, que una bodega, ni que sigui subtilment -ellos, nosotros-, es faci actor actiu i participi en la operació de xenofòbia en contra d'allò català, és absolutament inadmissible. Cal fer-se respectar. Cal actuar. Qui ho ha de fer? En primer lloc, la DO Cava, de qui hi posen el logo. L'expulsió de Bodegas Bonaval o una bona multa o una demanda judicial per danys i perjudicis és necessària. La DO Cava, però, depen del govern central i tot i el pes dels productors catalans, no confiem en que compleixi amb les seves obligacions (molt diferent seria si un anunci xenòfob es fes en sentit contrari).
Per tant, s'hauria de pensar en alguna institució que pugui representar tots o la majoria dels productors catalans (L'Institut del Cava?).
Una alternativa, si les institucions no es mouen, seria una demanda individual bodega per bodega contra els infractors.
Una actitut massa prudent -no fem res que encara seria pitjor- només faria que envalentonar-los i que la propera vegada l'atac fos més descarat. S'ha creuat la línia. És hora d'actuar.
Gerard Codina. Responsable del blog