Opinió: Una guia catalana del Champagne

Aquest cap de setmana, a l'Hostal Sport de Falset, s'han realitzat, per part d'un panell de tastadors, un tast a cegues de Champagnes, que serà la base per l'elaboració de la Guía Melendo del Champagne.

Sí, sí, ho heu llegit bé, una guia sobre Champagne francès feta a Catalunya, per tastadors catalans de prestigi, és a dir, una valoració de Champagnes des de l'òptica catalana.

Aquesta notícia em sembla d'una importància extraordinària. Fins fa quatre dies, no vam tenir una guia dels vins catalans, ni tan sols una guia dels vins estatals feta a Catalunya. El món del vi, com tots sabeu, és un món de prescriptors. Una bona puntuació Parker, per exemple, se celebra als cellers com si els hagués tocat la loteria.

Dependre dels prescriptors estrangers i dels seus criteris sempre és un llast pels productors d'un país, a qui toca avançar sempre amb vent de cara. La valoració dels nostres vins, ha estat sempre feta amb els criteris dominants al país del prescriptor corresponent.

Aquesta situació no va començar a canviar fins fa poc més de 5 anys gràcies al treball de Jordi Alcover i el seu equip quan van editar la Guia dels vins de Catalunya. Fins aleshores, a nivell estatal érem a mercè de la Guía Peñin de los vinos de España, i a nivell internacional del The Wine advocate, de Robert Parker, per cert, dos grans defensors dels vins catalans, aquest no és el tema, però també d'altres, entre ells els prescriptors francesos, majoritàriament hostils als nostres vins.

Ara, Jordi Melendo fa un pas endavant. Ara som els catalans qui fem una valoració dels escumosos de la Champagne. Una guia que, esperem, serà una referència sobre el tema en tot el món de parla castellana. Aquest és un pas petit, però molt trascendent. És un pas cap el lideratge. Que els catalans estem presents en el món dels prescriptors i valorem els nostres vins, però també els vins de tot el món, especialment si ho sabem fer bé i assolim el prestigi necessari, és un pas necessari per acabar jugant en igualtat de condicions. Ens cal que els punts de vista i els valors catalans puguin ser tinguts en compte i valorats com els altres.

El prestigi de Jordi Melendo és altament contrastat, entre els seus llibre en té dos dedicats al món del Champagne: "Un sueño en la Champagne" i "Historias del Champagne; Maisons y Vignerons". Entre els premis que acumula, pot lluir el "Terres et vins de Champagne" de l'any 2012. És per tant una autoritat sobre el tema. El panell de tast, també ha estat format per tastadors de prestigi contrastat, al menys els que coneixem. Per tot plegat, confiem que la guia serà molt ben feta i li desitgem un gran èxit.

També desitgem que aquesta no sigui una iniciativa aïllada. Cal que els catalans siguem capaços de valorar els vins de tot el món i que aquestes valoracions, en forma de llibres, revistes o webs siguin traduïdes a força idiomes. També aquí ens convé estar entre els millors.

Un punt final, a costa de repetir-me. Ens plau que aquest tast s'hagi fet al Priorat. És una demostració de lideratge que des de un país de vins es parli dels vins d'un altre país. Felicitem de nou a la Marta Domènech i al seu equip, que dia rere dia es consoliden com un important referent en el món del vi. Chapeau!

Gerard Codina

Opinió: El prestigi del cava

Per Gerard Codina.
Darrerament es parla molt de la manca de prestigi del cava al món. Sembla que no ens en acabem de sortir. Amb freqüència s’utilitzen dos arguments per a justificar-ho: El baix preu i l’espai territorial de la DO.

A la DOC Rioja, al costat de vins excelsos, també si fan vins força econòmics,  a 2,5 € els he vist al súper i m’han dit, que als restaurants els ofereixen ràpels que si els assoleixes et pot sortir el vi a meitat de preu. Personalment, crec que això els perjudica, amb tot però, aquest fet no ha impedit que Rioja sigui una “marca” amb prestigi arreu del món.

Respecte a l’absurda distribució territorial, crec que unes normes d’exigència donades proporcionen una qualitat donada. Aquest punt, per a mi podria ser important. De fet l’estendria a la resta de les DOs catalanes.

Ara bé, aquests darrer dies hi ha hagut un fet que m’ha fet pensar una mica sobre el tema, em refereixo a l’anunci de Martini Royale, una beguda que et dóna un còctel ja fet (sense el gel, es clar); 50% de Martini, 50% vi escumós. Però, com s’anuncia aquest producte a la televisió catalana i suposo que a l’espanyola? Doncs 50% Cava, 50% Martini. 

Com és possible que Martini utilitzi una marca registrada com és la marca Cava? És que el cava ja és tan barat que el major fabricant d’espumanti en lloc d’utilitzar el seu producte (en teoria inferior), compra cava a Almendralejo per a fabricar el Royale?

No he vist l’anunci del producte a França, però algú s’imagina que diguin 50% Champagne, 50% Martini? Jo, personalment, m’hi jugo un sopar a que no.

Sense anar tan lluny, algú s’imagina un anunci com “Sangría don Ramón. La mejor sangria: 50% Priorato...” Just després del primer anunci, i abans del segon, la DOQ Priorat ja hauria exigit la retirada de l’anunci i els hauria demandat per danys i perjudicis.

Ignoro si la DO Cava creu que el seu prestigi està tan malmès que l’anunci de Martini encara els prestigia. Crec que la cosa no va per aquí. Penso, senzillament, que el Consell Regulador del Cava, controlat pel ministerio de agricultura, no funciona com hauria de funcionar.

Quan assolim la independència, una de les coses bones que hauríem de fer és regalar la DO Cava als espanyols. Alguns cavistes, previsorament, ja han mogut peça. Tret de Freixenet, que ja s’ha manifestat clarament, que en pensen els altres?