Traspassar els límits

Des de l'escola ens hem pronunciat per temes polítics i socials quan hem cregut que calia (cas Wert), però intentem no entrar-hi més de l'estrictament necessari, així, per exemple hem obviat el tema del boicot i el tema de les campanades. No obstant, hi ha temes que depassen els límits d'allò que permet mantenir-se callat.

És evident que hi ha un cert boicot als productes catalans des d'Espanya, l'exemple paradigmàtic del qual n'és el cava. Això, de retruc, beneficia als productors de cava espanyols. Mentre aquests es limitin a recollir-ne els beneficis i aprofitar per donar-se a conèixer, no hi tenim res a dir.
Ara bé, que una bodega, ni que sigui subtilment -ellos, nosotros-, es faci actor actiu i participi en la operació de xenofòbia en contra d'allò català, és absolutament inadmissible. Cal fer-se respectar. Cal actuar. Qui ho ha de fer? En primer lloc, la DO Cava, de qui hi posen el logo. L'expulsió de Bodegas Bonaval o una bona multa o una demanda judicial per danys i perjudicis és necessària. La DO Cava, però, depen del govern central i tot i el pes dels productors catalans, no confiem en que compleixi amb les seves obligacions (molt diferent seria si un anunci xenòfob es fes en sentit contrari).
Per tant, s'hauria de pensar en alguna institució que pugui representar tots o la majoria dels productors catalans (L'Institut del Cava?).
Una alternativa, si les institucions no es mouen, seria una demanda individual bodega per bodega contra els infractors.
Una actitut massa prudent -no fem res que encara seria pitjor- només faria que envalentonar-los i que la propera vegada l'atac fos més descarat. S'ha creuat la línia. És hora d'actuar.
Gerard Codina. Responsable del blog