La verema ja s'ha acabat i, com no pot ser d'altra manera, cal celebrar l'esmorzar de verema. La tradició és la tradició i la tradició diu que l'esmorzar de verema és un esmorzar de forquilla. En el cas de l'Escola, aquest esmorzar tradicionalment el fem a casa d'en Pere Pi que ens fa d'amfitrió.
Divendres, després d'una jornada curta de classes ens hi vam traslladar i allí ens vam trobar el foc encès, ja gairebé a punt per posar-hi les arengades, la butifarra, els alls, els xoriços i la cansalada.
Això, juntament amb els fesols, va ser acompanyat amb un bon pa amb tomàquet, tot plegat regat amb bon vi de l'Escola i més tard arrodonit amb un senyor coc que ens havia preparat el nostre amfitrió. Com sol passar en aquests casos, el millor no va ser el menjar ni el veure, sinó el bon ambient que s'hi va respirar tota l'estona.
Per si tot això no fos poc, el cel, molt nuvós a primera hora del matí, es va anar obrint i va deixar pas a un sol entrenyinat d'allò més agradable. Ara ja, a esperar el de poda.
Atenció: Més fotos
Atenció: Més fotos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada