Fem les entrades a posteriori ja que a la residència on érem no teniem accés a internet
Diumenge 17 i dilluns 18
Sortim de Falset amb plugim. Recollim la resta dels companys a
Tarragona, també amb plugim i emprenem la ruta cap a Itàlia. Durant tot el
trajecte la pluja ens acompanya, només dues parades, una molt breu a l’àrea de
servei de l’Empordà i l’altra prop de la frontera italiana, sempre amb pluja,
els pobres, fumadors ho tenen malament. Entre les dues parades, a l’autocar,
tothom ha dormit alguna estona com ha
pogut. A l’entrar a Itàlia, a més, ens acompanya la boira. Arribant a Savola,
la boira s’aixeca i la pluja desapareix. Les muntanyes de la línia costera, ens
apareixen nevades. En alguns moments la neu arriba a l’alçada de l’autopista.
Passat Savola girem cap a l’interior, direcció a Torí. Ara el paissatge
apareix cada cop més nevat, en el punt més alt, al moment d’entrar al Piemont,
el gruix de neu arriba a tenir un pam de gruix. A mesura que anem descendint,
comencem a veure parcel·les de vinya nevades, sempre podades en guyot, quasi
sempre simple. Arribant a Alba, passem per una zona de turons ondulats. Aquí la
vinya és el cultiu majoritari. Finalment arribem a la petita ciutat d’Alba, que
des de l’autocar ens sembla una població agradable. La residència és a la
sortida de la ciutat, en un petit turó. El camí que hi porta és estret i s’hi
veu una corba una mica tancada. Sembla que l’autocar no hi passa, però la
perícia dels conductors ens desmenteix i ens estalviarà caminar un kilòmetre
cada vegada, això sí, fent maniobres.
Tot just tenim temps de deixar les coses i menjar correcuita les coses
que portem. Tornem a l’autocar per anar a fer la primera de les visites; al
celler Azienda Peresello. Ens costa
trobar-lo. Preguntem a la gent i tots ens diuen que per on anem, no passarem
amb aquell autocar. Finalment truquem i ens venen a buscar.
El celler és ubicat en un indret amb una vista preciosa. Amb el
paissatge nevat, i mes ara que ha sortit el sol, la vista és encantadora. Amb
prou feines trepitgem la vinya. Sota la neu, el terra és fang tou, així doncs,
passem directament a veure el celler. Azienda Peresello, tenen finques amb un
total de 22 ha .
plantades amb diverses varietats de raïm; barbera, dolcetto, nebbiolo i moscato.
Amb ells fan una variada diversitat de vins.
En la visita al celler, el que més
ens va sorprendre van ser les tines de fermentació horitzontals. Dins porten
unes pales giratòries, el moviment de les quals dirigeix un ordinador, cosa que
fa innecessaris els remuntatges i els trencaments de barret. Pel demés,
procediment de manual, sense presses ni complicar-se la vida. Això sí, en tot
moment vam veure bones maneres, ordre i netedat. Finalment, vam tastar vins de
totes les varietats abans citades, alguns francament bons, molt bons. Ens van
atendre de meravella, cosa que agraïm, però vam haver de marxar a corre-cuita
per no fer tard a la següent visita, objectiu que no vam poder aconseguir.
Saber-ne més: nebbiolo
Saber-ne més: barbera
Saber-ne més: dolcetto
Saber-ne més: nebbiolo
Saber-ne més: barbera
Saber-ne més: dolcetto
La següent visita va ser a Marolo, a la destil·leria que porta el nom de
la població. Allí fan grappes amb pells fresques de raïms monovarietals, el que
els converteix amb uns el·laboradors de grappa gairebé únics. Fan la grappa lot
a lot, en discontinu, amb cabals i rendiments baixíxims. La disposició del
sistema de destil·lat és sorprenent per a nosaltres, ja que la llei italiana no
permet tenir la columna de rectificació al damunt de la caldera. Per tant, la
tenen a part. Per cert, la de rectificació és una espectacular columna de vuit
plats de campanes tota de coure. Finalment, el tast. Vam probar fins a quatre
grappes de raïms i envelliments diferents (fin a 12 anys). És sorprenent com
canvien els aromes i les sensacions en boca dels uns als altres. Agraïm al
Luciano les seves atencions. Una vegada més, feiem tard, ja que l’autocar
arrivava perillosamental límit màxim de 21 hores rodant.
Una vegada més, doncs, sortiem depressa i corrents per tornar a la
residència on ens esperava un abundós sopar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada