divendres, 22 de març de 2013

Diari del viatge al Piemont I

Fem les entrades a posteriori ja que a la residència on érem no teniem accés a internet
Diumenge 17 i dilluns 18 

Sortim de Falset amb plugim. Recollim la resta dels companys a Tarragona, també amb plugim i emprenem la ruta cap a Itàlia. Durant tot el trajecte la pluja ens acompanya, només dues parades, una molt breu a l’àrea de servei de l’Empordà i l’altra prop de la frontera italiana, sempre amb pluja, els pobres, fumadors ho tenen malament. Entre les dues parades, a l’autocar, tothom ha dormit  alguna estona com ha pogut. A l’entrar a Itàlia, a més, ens acompanya la boira. Arribant a Savola, la boira s’aixeca i la pluja desapareix. Les muntanyes de la línia costera, ens apareixen nevades. En alguns moments la neu arriba a l’alçada de l’autopista.

Passat Savola girem cap a l’interior, direcció a Torí. Ara el paissatge apareix cada cop més nevat, en el punt més alt, al moment d’entrar al Piemont, el gruix de neu arriba a tenir un pam de gruix. A mesura que anem descendint, comencem a veure parcel·les de vinya nevades, sempre podades en guyot, quasi sempre simple. Arribant a Alba, passem per una zona de turons ondulats. Aquí la vinya és el cultiu majoritari. Finalment arribem a la petita ciutat d’Alba, que des de l’autocar ens sembla una població agradable. La residència és a la sortida de la ciutat, en un petit turó. El camí que hi porta és estret i s’hi veu una corba una mica tancada. Sembla que l’autocar no hi passa, però la perícia dels conductors ens desmenteix i ens estalviarà caminar un kilòmetre cada vegada, això sí, fent maniobres.

Tot just tenim temps de deixar les coses i menjar correcuita les coses que portem. Tornem a l’autocar per anar a fer la primera de les visites; al celler Azienda Peresello. Ens costa trobar-lo. Preguntem a la gent i tots ens diuen que per on anem, no passarem amb aquell autocar. Finalment truquem i ens venen a buscar.

El celler és ubicat en un indret amb una vista preciosa. Amb el paissatge nevat, i mes ara que ha sortit el sol, la vista és encantadora. Amb prou feines trepitgem la vinya. Sota la neu, el terra és fang tou, així doncs, passem directament a veure el celler. Azienda Peresello, tenen finques amb un total de 22 ha. plantades amb diverses varietats de raïm; barbera, dolcetto, nebbiolo i moscato. Amb ells fan una variada diversitat de vins. 

En la visita al celler, el que més ens va sorprendre van ser les tines de fermentació horitzontals. Dins porten unes pales giratòries, el moviment de les quals dirigeix un ordinador, cosa que fa innecessaris els remuntatges i els trencaments de barret. Pel demés, procediment de manual, sense presses ni complicar-se la vida. Això sí, en tot moment vam veure bones maneres, ordre i netedat. Finalment, vam tastar vins de totes les varietats abans citades, alguns francament bons, molt bons. Ens van atendre de meravella, cosa que agraïm, però vam haver de marxar a corre-cuita per no fer tard a la següent visita, objectiu que no vam poder aconseguir.

Saber-ne més: nebbiolo

Saber-ne més: barbera
Saber-ne més: dolcetto

La següent visita va ser a Marolo, a la destil·leria que porta el nom de la població. Allí fan grappes amb pells fresques de raïms monovarietals, el que els converteix amb uns el·laboradors de grappa gairebé únics. Fan la grappa lot a lot, en discontinu, amb cabals i rendiments baixíxims. La disposició del sistema de destil·lat és sorprenent per a nosaltres, ja que la llei italiana no permet tenir la columna de rectificació al damunt de la caldera. Per tant, la tenen a part. Per cert, la de rectificació és una espectacular columna de vuit plats de campanes tota de coure. Finalment, el tast. Vam probar fins a quatre grappes de raïms i envelliments diferents (fin a 12 anys). És sorprenent com canvien els aromes i les sensacions en boca dels uns als altres. Agraïm al Luciano les seves atencions. Una vegada més, feiem tard, ja que l’autocar arrivava perillosamental límit màxim de 21 hores rodant.

Una vegada més, doncs, sortiem depressa i corrents per tornar a la residència on ens esperava un abundós sopar.