El TSJC, s'ha begut el seny?

Segons sentència d'aquest tribunal, si els pares d'un nen d'una classe vol l'ensenyament en castellà, cal donar matèries en castellà a tota la classe, amb independència de que els altres 34 pares vulguin l'ensenyament en català, ja que segons ells, el contrari seria discriminatori.

Aquesta és la consideració que ens te Espanya, les seves lleis i els seus cossos d'ocupació, entre els quals, l'administració de "justícia" hi té un paper destacat. Els drets d'un castellanoparlant està pel damunt del dret de 34 catalanoparlants. No ens sorprèn, és la mateixa lògica que permet que un lletrat analfabet en la llengua del país, pugi exercir de jutge a Catalunya, el seu dret a concursar en igualtat de condicions amb un altre que sí parli català, està per sobre dels drets dels seus milers d'administrats. 

Com a catalans, ens sentim humiliats. Com a membres de la comunitat educativa vexats i desposseïts del nostre dret elemental de donar la classe en la llengua del país.

El got ja fa temps que vessa, aquesta sentència és una mostra més que a Espanya ja no hi tenim res més a fer. A què espera el Parlament de Catalunya per declarar la independència?