Diada d'esporga en verd

Tot just acabada la Fira del Vi i sense temps per recuperar-nos, ahir dimarts va ser jornada poda en verd a la finca de l'Escola. 
La natura no espera. Calia fer-la ara que els brots són tendres, per tal de produir la mínima ferida a la planta i abans del tractament antioïdi (cendrosa) per una elemental qüestió d'higiene en el treball amb els alumnes.

Al fer la poda d'hivern, es deixen una sèrie de gemmes, en funció del vigor i la varietat de la planta. 



La formació royat doble, la que es veu a les fotografies, consisteix en deixar dos braços parl·lels al terra que surten d'un tronc vertical comú que té la funció d'elevar la vegetació del terra. 
En aquests es deixen diversos caps repartits homogèniament  amb dues o tres gemmes. 

L'esporga o poda en verd o espollat, en aquestes terres, es realitza per tal de mantenir un equilibri entre la vegetació i la producció de la planta. El millor moment per fer-ho és quan els brots son tendres i es poden traure amb els dits sense ferir la planta. 

Els objectius de l'esporga en verd, són: equilibrar la vegetació i la producció, millorar la sanitat del raïm i facilitar tan els tractaments fitosanitaris, com la verema i la poda de l'hivern posterior.

Com hem dit abans, hem d'intentar mantenir la càrrega prevista i, per tant, deixarem aproximadament, tants brots com gemmes havíem deixat a la poda d'hivern.
Criteris:

Primerament escollirem aquell brot que es deixarà en la poda l'hivern següent. Aquest brot tindrà la funció de rebaixar fusta vella i mantenir l'estructura del cep.

Seguidament es deixarà un o dos brots més, que tinguin bon vigor, bona producció (quantitat de flor), bona direcció en el pla de l'emparrat i mantenir una bona distància entre brots.

La quantitat de brots que es deixin dependrà del vigor de la planta.