dimarts, 11 de juny del 2013

Compte amb els límits: Manifest a favor dels vins catalans

El disset de gener, vaig publicar a aquest blog, una entrada amb el títol traspassar els límits on em queixava d’un anunci d’una bodega d’Almendralejo, que en la seva publicitat atiava de forma subliminal (nosotros (los buenos) ellos (los malos)), el tema del boicot al cava català en benefici propi. 
Ni que el boicot al cava, hagi resultat, al final, una benedicció pel propi cava català, un boicot és sempre un acte negatiu. Negatiu pel qui el fa i negatiu pel qui el rep.
Ja ens acostem als 250 anys de l’obra d’Adam Smith “La riquesa de les nacions” on s’explica que si jo tinc una especial “habilitat” per fer A i tu tens una especial “habilitat” per fer B, si tu et dediquis a fer A i jo a fer B i ens ho bescanviem, resulta un benefici global per als dos, respecte a si cadascú de nosaltres fa A i B. Aquesta premissa és tan clara i evident, que només es posa en dubte, per lobbys incompetents, quan veuen perillar el seu mercat local. 
En el cas del boicot al Cava, el perjudici per qui el realitza és clar: Si fins aquell dia comprava cava català en lloc de Champagne francès o cava extremeny, era perquè trobava el Campagne més car i l’extremeny més dolent. A partir del moment que decideix fer un boicot, s’ha de resignar a comprar un escumós més car o un cava més dolent. Ell es perjudica actuant ideològicament, en lloc de racionalment, a més en una aventura de resultat incert com, per cert, va ser el cas del cava.
No caiguem ara nosaltres en el mateix error. Prendre les decisions de compra basats en motius “nacionals”, és normalment un greu error. Fins i tot en un moment tant especial com el del procés de transició cap a la plena sobirania en el que estem immersos, crec que seguiria sent un greu error. Només un avortament del procés per la força justificaria un comportament d’aquesta mena.
El manifest en favor dels vins catalans és escrit en to positiu i el comparteixo en bona part, però alguns arguments es basen en equivocats arguments patriòtics “Consumir vins catalans contribueix a mantenir el teixit empresarial local...”. 
Soc un ferm defensor del comerç de proximitat. Però no per arguments nacionals. Ho soc en primer lloc per motius ecològics: menys transport = menys contaminació (el mercat no ho regula tot). També ho soc, perquè ja m’he atipat que les multinacionals m’enganyin i m’enverinin amb els seus productes, me’n fio més del pagès veí, en especial si el producte és ecològic (alimenta molt més).
És cert que tenim un greu problema; donar a conèixer els vins catalans als ciutadans de Catalunya. Però no cal donar la culpa de tot als altres. Ens exclamem que el públic català no ha estat fidel als vins catalans. Han estat els vins catalans fidels a la seva gent i a la seva llengua? Comencem a llegir etiquetes, sisplau! Per altra part, no fa tant de temps que a Catalunya ens dedicàvem a produir a doll amb grans produccions i poca qualitat. Els costums no es canvien així com així, ni que la situació ja hagi canviat realment. Soc al costat del productors catalans, perquè en conjunt s’ho mereixen, no perquè siguin catalans. També soc al costat d’aquells de fora que s’ho mereixen.
Cal fer pedagogia, evidentment. Cal estendre la cultura del vi en la nostra població, molt especialment entre el jovent. La situació ja es normalitzarà per ella sola. Bevem i gaudim dels vins catalans, però no deixem tampoc de gaudir dels bons vins de la resta del món.
Una altra cosa, són les accions de “guerrilla” que els mateixos promotors proposen al costat del manifest. Em refereixo, com ja haureu endevinat, a les “propines provins catalans”. He de reconèixer que de jove vaig fer molts d’aquests disbarats, l’efecte dels quals sovint és contraproduent. Si en un restaurant només hi ha un vi català, ningú et priva de demanar-lo. Si tothom ho fes així, segur que el restaurador en posaria més. Si no n’hi ha cap, pots demanar explicacions al propietari, si tothom ho fa, se’n cansarà de donar deu explicacions cada dia. Una bona conversa, pot fer més efecte que cinquanta antipàtiques propinetes. Finalment, en un cas de declarada bel·ligerància per part del restaurador, ningú ens impedeix aixecar-nos i marxar.
Sigui com sigui; evitem caure en antiboicots. Si algú vol caure baix és el seu problema.
Gerard Codina. 

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs no estic massa d'acord amb els arguments que aquí exposes... Precisament perquè cal donar a conèixer a la societat catalana que tenim una fantàstica producció de vins pròpia, crec que aquest manifest i l'acció en general de voler transmetre "Vins Catalans" com a marca que englobi totes les nostres DOs és una iniciativa, en positiu, magnífica i que sap donar arguments ferms més enllà del simple pratiotisme. Tampoc crec que això estigui renyit en consumir vins d'arreu del món, que és evidentment molt enriquidor. Però és important que entenguem que no ens fem cap favor i que és molt equivocat demanar/comprar/regalar un Rioja quan es vol pendre un bon vi. Hi ha molta desconeixença en aquest àmbit, i ens han vengut la moto des de fora, com sempre. Ningú està en contra dels Riojes, però cal canviar de costums.
Respecte les propines, a mi em semblen més simpàtiques que no pas antipàtiques. Una bona conversa, evidentment, sempre és molt vàlida. Però exigir de forma prepotent i ordinària més presència de vins catalans a la carta no és gens positiu (hi ha gent que demana les coses molt malament). Vull dir que les propines provins siguin simpàtiques o no també depèn de l'alternativa. Hi ha molta gent que calla perquè li sap greu demanar amb veu alta i clara més vins catalans, potser per educació, per no molestar... Davant d'axiò millor una propina provi.

Anònim ha dit...

Possiblement la qüestió no és tant un matís puntual del manifest sinò que algú hagi tingut una idea que a mi no se'm va acudir.I que no deixa de ser força positiva.

Anònim ha dit...

No entenc ni una sola paraula del teu plantejament. Val a dir que l'anàlisi de la situació de fet te l'has saltat, i que no sembla que estiguis disposat a cap mena d'enfrontament per defensar gaire cosa. Al cap i a la fi, com diuen molts sommeliers, d'allò dolent millor no en parlem si no és en petit comité, oi?
Per l'experiència que tenim en el camp contrari, que comença a ser llarga i reputada, sembla que s'aconsegueixen molts més resultats dient les coses tal com raja, sense tenir por de qui les llegeixi o de què pugui passar. Les cinc edicions (fina avui) de la Guia de Vins de Catalunya ens serviran, suposo, de prova del que escric, encara que no t'agradessin.
Amb actitus contemplatives, o confiant en que la gent, en número suficient, tingui la paciència de conversar amb un restaurador per concienciar-lo de que ha de posar més vins catalans a la carta, és palès ara mateix que no s'ha aconseguit res. Res de res. La gent no vol esguerrar-se un dinar o un sopar amb una discussió sobre la carta del restaurant, menys encara quan ara per ara les situacions en que es produïria aquesta "conversa" són cada cop més escadusseres. Es tracta de fer possible la reivindicació sense haver de parlar amb ningú; es tracta de posar-ho fàcil.
Una altra cosa és que el que a tu t'interessi sigui realment els vins catalans, per allò que dius que cal beure també vins del món sencer. Per nosaltres, no cal que t'ho diguem, els vins catalans són una prioritat absoluta, sent com som uns especialistes en la matèria. Acceptar que el consum de vins catalans al mercat interior és inferior al 30%, quedant-se mentrestant contemplant la lluna com un babau no crec que sigui la millor opció, i menys encara criticar per les maneres a algú que per fi mou peça. Maneres? quines maneres? És antipàtic sustituir la propina en metàl·lic per un consell? Penso que ets massa primmirat, i que més sovint del que hom pensa cal enfrontar-se per aconseguir resultats.
Ningú no "cau baix" per suggerir que es potencïi el consum de vins catalans al mercat català. Bàsicament perquè no es tracta d'un antiboicot, això és de la teva collita, ningú ho diu enlloc. Pots esborrar com a mínim dos pàrrafs del teu post que són directament imaginacions teves. Ningú no menciona cap altra zona a la propina; no diu treu els rioja, posa catalans, només diu "hem trobat a faltar vins catalans", res més. Exquisit, penso; maneres? quines maneres?
Has caigut en el seu parany: cada cop que defensem un producte propi, ni que sigui en la mateixa mesura que ho fan a Espanya localment i amb tot el dret, som nacionalistes i fem antiboicot: perquè? Els espanyols sempre responen a aquestes iniciatives amb dues actituds oposades segons l'emissor: si és gallec, o andalús, té tot el dret i fins i tot ajuda: si és català, la resposta és "siempre lo mismo desde el mismo sitio". En efecte, has caigut en el parany: has titllat una simple iniciativa inofensiva de promoció del producte local en un producte "separatista y sedicioso". Ves amb compte, t'estan captant.
Ja passa, però, que el món del vi treballa amb una "politesse" excessiva, fent bona aquella dita de qui dia passa, any empeny, i si no em poso amb ningú, llavors ningú es posarà amb mi: però a nosaltres no ens importa el nostre cul per sobre de tot, sinó que treballem i fem cada dia per canviar coses que altres deixen sempre en la carpeta de "tareas pendientes" mentre s'ocupen de no tenir problemes amb ningú.
Com ja saps, nosaltres no som d'aquesta pasta. Som la Guia de Vins de Catalunya, i hem trobat pel camí a gent compromesa com nosaltres que té molt bones idees com la que ens ocupa, que és seva, del Ferran i de l'Oriol. Vindran més molt aviat, esperem que també facin parlar com ho està aconseguint aquesta iniciativa.

Jordi Alcover
Guia de Vins de Catalunya

Anònim ha dit...

Crec que no cal escalfar-se tant. NO? Al cap i a la fi tots dos defenseu que es coneguin i es beguin més vins catalans. Que cadascú amb tota la llibertat faci servir la manera que més li agradi,ja veurem després quina funciona millor. Però acceptem les crítiques, més si són constructives.

rrat ha dit...

Hola Jordi, coincideixo amb l’autor de l’últim comentari. No cal escalfar-se i no penso fer-ho ara. De fet he esperat 24 h en contestar-te, entre altres coses, per no fer-ho en calent.
Desconec si has llegit el text massa de pressa o si no m’he explicat prou bé, però pressuposes un munt de coses sobre mi, sense conèixer-me, i m’atribueixes un seguit de coses que jo no he escrit.
Cadascú des del seu lloc fa la seva feina. Des d’aquest modest blog, a part de donar a conèixer l’Escola, posem el nostre gra de sorra per pujar el nivell de cultura del vi i en la construcció i defensa del país. Tu, i els teus companys, ho feu editant la Guia dels vins de Catalunya, organitzant fires... Per cert, a sant de què suposes que la Guia no m’ha d’agradar?
A mi m’interessa el país. També m’interessa el món del vi, pel qual treballo i em dóna de menjar. Ara bé, no sé per quins set sous m’hauria de sentir un mal català el dia que obro un nero d’Avola o un mencía de Ribera Sacra. Cosa que no faig només per gaudir-los, que ja seria prou, sinó perquè tinc interès en conèixer el que es fa enllà de les nostres fronteres.
En quan al tema de les propines, començaré per dir-te que se me’n refot el que diguin o deixin de dir a la meseta. Però crec que la campanya de les propines és enfocada país endins. És més, se suposa que és enfocada cap els “no convençuts”. Els convençuts ja se suposa que sí que tenen vins catalans.
Porto molts anys de militància “activa”, sí sí; activa. El temps i els errors, m’han ensenyat a preocupar-me més de l’efectivitat de les accions que engego, que no pas pel fet que em permetin descarregar la bilis, cosa que, a vegades, també faig.
Tu penses que a un “no-convençut” trobar-se de tant en tant una o vàries propines el farà canviar d’opinió. Qui sap, igual sí. Però permet al menys, que alguns en puguem dubtar, és més, que puguem pensar que en alguns casos pot ser contraproduent. Sincerament, no crec que això ens faci caga dubtes, ni ens faci traïdors.
Una última cosa, em sembla que queda clar al post, que quan dic caure baix, em refereixo als que fan boicots. Tu sabràs arran de què t’hi has sentit al·ludit.
Gerard Codina

Anònim ha dit...

Ben exposat Gerard! Soc l'autor del penúltim comentari. Salut, bon vi i bona teca!
Http://gastronovi.wordpress.com