dilluns, 17 de març del 2014

Redescobrint la DO Tarragona


Dissabte, professors i alumnes de l'Escola vam assistir a la presentació i tast de la DO Tarragona que es va realitzar a l'Hostal Sport de Falset. Hem de dir, per no faltar a la veritat, que hi vam anar amb el cor dividit, ja que pràcticament a la mateixa hora es feia un maridatge, no menys atraient, de vins i formatges a Ca l'Aguiló, amb alguns vins que ens hagués agradat tastar. Per cert, alguns alumnes nostres també hi van ser presents.
Malgrat la coincidència d'ambdós esdeveniments, la sala Montsant de l'Sport es va quedar petita per acollir els assistents a l'acte.
Després d'una resumida presentació de la DO Tarragona, per part de la seva secretària Àngels Collado, qui ens va explicar la seva història, la seva geografia, les seves característiques, varietats i tipus de vins, l'enòloga de la DO Elisa Ribé ens va guiar en el descobriment d'algunes de les coses interessants que s'estan elaborant a la DO. Vam començar amb dos blancs; el Seducció blanc, de la cooperativa de Bràfim, un vi aromàtici fi i el Puig Rodó Xarel·lo, de la vinícola de Nulles, un xarel·lo potent i equilibrat. Seguidament, vam poder tastar un escumós interessant, l'escumós Moscat 100%, de Muller, un escumós dolç, malgrat ser un brut nature.

Abans de passar als negres, no ens vam perdre un bon rosat; el Rosat Ipsis, de vins Padró, de Bràfim, un rosat de ull de llebre i merlot amb notes de fruites del bosc.
Els negres van ser el Nit de Lluna,  de Mas Vicenç, de Cabra del Camp, un criança d'ull de llebre amb un 20% de sirà, un bon equilibri entre les espècies del roure francès i la fruita varietal.

El segon i últim negre va ser el Mas del Botó, del celler del mateix nom, un cupatge de garnatxa negre, cabernet sauvignon i samsó. Aquest vi va ser presentat pel seu elaborador; en Josep M Llauradó. Fet a Alforja, amb les vinyes entre 500 i 600 metre d'alçada, prop de l'ermita de Puigcerver, a la frontera amb la DOQ Priorat. És un vi consitent, força estructurat, amb un taní potent però agradable. Un gran vi jove.

Finalment, per acabar un vi escepcional, un vim blanc el Sol i Serena, del celler Molí del Rué, un vi que teniem ganes de tastar i que no ens ha decepcionat en absolut. Un vi de panses extraordinari, amb aromes d'orellanes, panses i figues seques. En boca dens, molt dens, molt dolç però gens empalagós, amb una acidesa que l'equilibra en la seva justa mesura. Un descobriment que celebrem que s'hagi recuperat.

En resum, una magnífica vetllada, com sempre perfectament organitzada, que ens ha permès valorar aquesta DO a la que sens dubte no es presta la deguda atenció.