diumenge, 6 d’abril del 2014

Presentació de la DO Pla de Bages al Priorat

Ahir dissabte al saló de les voltes de l'Hostal Sport de Falset, amb presencia de professors i alumnes de l'Escola, es va fer la quarta sessió del Tastasport, aquesta presentació que s'està fent al llarg de l'any de les dotze DOs catalanes.
En aquesta ocasió la DO presentada ha estat una de les DOs emergents del país, la DO Pla de Bages. Una presentació que va omplir la sala de les voltes de l'Hostal. El secretari de la denominació, Joan Francesc Baltiérrez, va fer un repàs històric de la que va ser la zona vinícola més important de Catalunya, la posterior decadència de la vinya, amb la industrialització de la conca del Llobregat i la represa valenta per part dels antics i nous viticultors, tots disposats a fer vins de qualitat a la zona. 
També ens va explicar que convisquent amb les varietats foranes que es van plantar a partir del 80, s'estan fent importants esforços per recuperar antigues varietats de la zona, com són la sumoll, la picapoll negra, la mandó i molt especialment, la que s'està convertint en estandart del Bages, la picapoll.
Després d'aquesta interessant introducció, la somelier Clara Antúnez, Somelier i coautora amb Lluís Tolosa del llibre Guia d'enoturisme del Pla de Bages, va dirigir el tast d'uns quants vins representatius de la comarca i que ens van deixar una molt agradable impressió. 
Vam començar per un picapoll jove, L'Abadal Picapoll 2013. Un monovarietal picapoll que expresa magníficament les virtuts de la varietat. Un aroma fresc i exquisit, amb notes de préssec, albercoc i herbes de bosc. Elegant en boca. Molt agradable i fàcil de beure.
Vam seguir amb un altre picapoll que no estava previst en el programa anunciat i la sorpresa va valdre la pena, el Pd'a (Picapoll d'acàcia) del Celler Solergibert. Es tracta d'un picapoll de vinyes centenàries, fermentat i envellit en fusta d'acàcia. Es tracta d'un vi amb aroma coplex, d'aroma intens, potser amb massa presència de fusta que no treu les notes florals i de fruites, amb un toc cítric cap el final. En boca saborós, glicèric i persistent. 
Després va venir una altre blanc interessant, el Singular Blanc 2012 del Celler el Molí. Un macabeu de vinyes de 80 anys, amb un toc de picapoll. Un blanc amb una criança de 12 mesos en bota. Un blanc amb aroma complex, amb notes tropicals i de pastisseria. En boca voluminós, llarg i persistent.
Per si els blancs no haguéssin estat prou especials, vam seguir amb el rosat amb millor puntuació dels premis vinari, el Jaume Grau i Grau Rosat Merlot 2013. No cal dir que aquest rosat, acabat de sortir al mercat està en aquest moment amb tot el seu aroma i podem dir que és un autèntic festival de perfum de maduixa o de caramel de maduixa, amb lleugeres notes làctiques que li donen un toc de iogurt o de batut de d'aquest fruit. Fantàstic. Aquest monovarietal de merlot, en boca té una agradable dolçor, llaminera i suau. Un rosat fàcil de beure com pocs, amb un preu atractiu (8 €), recomanable per a tothom, fins i tot per a qui diu que no li agrada el vi.
Els negres van començar amb un vi jove molt ben fet, el Caprici Merlot del Celler cooperatiu d'Artés. Un altre 100% merlot, un vi fresc, amb notes de fruites vermelles i negres (mora), en boca potent, golós però fresc. Pel seu preu (5 €), es tracta d'un vi extraordinari.
Vam seguir amb un altre vi jove, tot i que no ho semblava, l'Exibis 2013 de Can Serra dels Exibis, un cupatge de cabernet sauvignon (69%), amb mandó i sumoll. Perfum intens a fruita vermella, amb algun toc làctic. Equilibrat, rodó i molt fàcil de beure.
Per acabar dos negres amb criança, El Fargas-Fargas Ull de llebre 2012, de Fargas-Fargas. Un ull de llebre singular, que malgrat els 10 mesos en bota de roure americà manté el color d'un vi jove i l'aroma afruitat que no ha estat apagat per la fusta. Càlid, però suau, agradablement tànic. Molt i molt agradable.
I per acabar un cupatge interessant el Bernat Oller 2011 amb un 70% de merlot i la resta picapoll negre. Criat un any en botes de roure. Malgrat la seva criança, és ben viu l'aroma de fruites de bosc, gairebé confitades. També s'hi nota la vainilla de la fusta i fins i tot notes de cuir. Un vi que omple la boca i persisteix. Un excel·lent fi de festa.
Finalment, després de l'agradable exposició, la Clara va dedicar el llibre a tot aquell que li va demanar.

1 comentari:

Tapa't de tapes ha dit...

Oh! La meva germana! gran somelier, és clar!