dissabte, 23 de març de 2013

Diari del viatge al Piemont III

Avui ens hem despertat amb un dia gris, brutto com diuen aquí. Avui hem hagut de matinar a les 7, ja érem a esmorzar. El motiu? Anàvem a Torí. Bé,de fet, anàvem a Pessane que és on hi ha la factoria Martini&Rossi. Tot i que ja sabíem que tindrien el detall d’invitar-nos a dinar, sincerament esperàvem que en una fàbrica tant gran, la visita seria més de tipus turístic i impersonal, que no es podria comparar amb les visites anteriors. Estàvem equivocats, molt equivocats. 
La persona encarregada d’atendre’ns ha estat el Sr. Franco Brezza, enòleg responsable a Martini de tota la secció de spumante. La visita ha estat llarga i detallada i ha respost a totes les nostres preguntes, que han estat moltes. 
Martini fa Asti Spumante, Escumosos de segona fermentació en autoclau i escumosos de segona fermentació en ampolla. Hem pogut seguir els processos segons els tres sistemes i visitar-ne les instal·lacions. 
A destacar, per dir només una cosa, el magatzem on es guarda el most de l’Asti, una enorme sala plena de diposits de 100.000 l, tota ella refrigerada a 0 ºC.
Un cop acabada la visita a la secció d’espumante, hem passat a fer la visita a la secció de vermut, que ens ha guiat el responsable d’aquesta secció. Fins i tot hem pogut visitar la sala on es preparen les extraccions de les herbes, algunes de les quals hem pogut olorar, això sí, ni ens les han dit totes, ni ens han dit les proporcions, que hi farem! Entre les coses més interessants, hem vist la filtració estabilitzant a baixa temperatura.
Finalment, hi ha hagut la part més turística de la visita, un cop acabada la visita a la secció de vermut, hem pogut visitar el museu d’història de l’enologia de Martini. El museu es divideix en tres parts. La primera és la part arqueològica, amb vasos grecs i romans, àmfores de fermentació i de transport. Estris per barreja el vi amb aigua, per filtrar-lo i per servir-lo. 
La segona part és la corresponent a la compresa entre l’època medieval i el segle passat. Trobem una impressionant col·lecció de premses de fusta, algunes de grans dimensions, elements de transport; carros, cubs... 
Entre els objectes més moderns trobem el primer cub de fermentació, naturalment de fusta, utilitzada per Martini, i una desrapadora  tota ella de fusta, amb un mecanisme idèntic a les actuals. La tercera part, és la corresponent al món Martini, una secció dedicada principalment a la imatge de la companyia, és a dir a la publicitat i la esponsorització de la firma. Un espai per embogir els mitòmans. 
A la sortida del museu, ens esperava un altre cop el Sr. Franco Brezza, que ens ha convidat a la terrassa Martini de Pessene, situada a la pròpia factoria, a un aperitiu, on hem pogut degustar el nou Martini Royal. Acabat l’aperitiu, el mateix Franco, ens ha convidat al menjador de l’empresa on hem estat convidats a dinar. En definitiva, una experiència que recordarem molts i molts anys. Mil gràcies.
Evidentment, a part de la ja natural amabilitat i caràcter hospitalari dels italians, és evident que si se’ns ha tractat amb tanta deferència a tot arreu, a estat gràcies a les gestions fetes per la professora de l’escola d’enologia Maria Bianca Baldacchino que ens les ha concretades, tret de la visita a Batasiolo, gestionada pel seu representat a l’estat espanyol, el Sr. Joan Ramon García.

Havent dinat, ens hem desplaçat fins a Torí, la ciutat olímpica (d’hivern). Cadascú, en funció dels seus interessos, ha fet la ruta que més li ha convingut. Així, en petits grups hi ha qui s’ha dedicat, més que altres, a anar a comprar records, qui a comprar vi i qui s’ha limitat a visitar monuments i patejar ciutat que, no cal dir, és força interessant.