dilluns, 22 de desembre del 2014

Enoturisme al Penedès

Dissabte, coincidint amb la Fira del Gall de Vilafranca, vam ser convidats a un trip blogger per Enoturisme Penedès. 
Era una jornada llarga, on els participants vam poder gaudir d'una magnífica marató d'activitats al voltant de la Fira i del món vinícola del Penedès.

Vam començar amb una agradable visita guiada a la Fira, on vam poder conèixer la llarga història d'aquesta fira, que enguany arriba a la 350 edició, i les característiques de la raça Penedès, amb les seves 4 varietats, a més de la millorada, que és la que es comercialitza.

Posteriorment, ens vam adreçar a Caves Mascaró, on ens esperava la gerent de l'empresa, Montserrat Mascaró. Després d'una presentació detallada de l'empresa i la seva història, vam fer una visita a les caves, amb una parada especial al racó de caves que han deixat com a museu. Tot i que érem pocs visitants, les preguntes van ser molt nombroses, però igual que no tenen pressa amb el producte, la nostra amfitriona va tenir una enorme paciència amb nosaltres.

Finalment, vam acabar la visita amb un tast de tres dels caves més característics de l'empresa. El primer, el Mascaró Pure, el reserva brut nature de la casa, una perla en estat pur. Vam seguir amb el Rubor Aurorae, el rosat, un rosat garnatxa, fresc, molt fresc, amb aromes i sabors a cirera (sorprenent en un garnatxa), un cava ideal per aperitius i fins i tot per prendre sol, un rosat que cal conèixer. I si vam començar amb una perla, vam acabar amb un autèntic diamant; el Cuvée Antonio Mascaró gran reserva brut nature, senzillament bestial, com l'home llop del mascaró de l'etiqueta, però no, no donem una imatge equivocada, tot el contrari, aquí la bèstia està absolutament domesticada, es tracta d'elegància en estat pur, d'equilibri, d'integració, de subtilesa i d'una sorprenent frescor per un escumós que ha passat una criança de 30 mesos, un cava increïble pel seu preu. Però el millor del tast no van ser els caves, ni molt menys les galetes salades per trencar entre tast i tast, el millor, sense cap dubte, va ser la llarga tertúlia que vam tenir entre tots i la disponibilitat de la nostra amfitriona. Un matí, doncs ben gaudit i que recordarem llargament.

Després d'aquesta visita, l'organització ens va convidar a dinar a la carpa gastronòmica, on teniem un brou de gallina penedesenca i un segon plat a triar entre un munt d'opcions entre diversos restaurants de la zona. Vam triar, com no podia ser d'una altra manera, un plat de pollastre de raça Penedès; Pollastre negre del Penedès amb olives i una reducció de cabernet, ofert pel restaurant El Gat Blau, boníssim. El vam regar amb una copa d'Ànima de Mascaró, gran reserva. Ja que veniem de la casa i despres de ser tant ben atesos, ens va venir de gust provar-lo, i a fe que ens va agradar, es tracta d'un gran vi negre, un gran Penedès, molt rodó i a un preu molt assequible donat el que es dona. Vam acabar el dinar amb una doble ració d'autèntiques catànies, de can Trens, llàstima que no hi hagués un gran dolç per acompanyar-les com es mereixen.

A la tarda vam fer una visita al Vinseum, un museu que requereix una visita més pausada i amb menys cansament del que portàvem. Amb tot, una gran visita. Cal felicitar a la direcció i als qui van pensar la remodelació del museu, el gran sentit pedagògic del recorregut. Recorregut que vam acabar amb un tast de cava a la taverna del propi museu.
Finalment, vam acabar la jornada amb un tast, perdó, amb un maridatge de vi i música al "gran celler de la fira". 

Val a dir que amb la música es van posar el llistó molt alt, ja que va córrer a càrrec de l'Anna Roig, que com és habitual ens va oferir unes versions angelicals de les seves millors cançons, una per vi. La majoria de vins es van defensar prou dignament. El maridatge, excel·lentment guiat per Xavier Barba, va començar el Xitxarel·lo 2013, de Martí Serdà, un vi que darrera del seu nom informal i la seva etiqueta moderadament incorrecta, amaga un producte molt seriós i ben fet, un senyor Xarel·lo. El segon va ser el Merlot Rosat 2013 de Mascaró, un rosat ja una mica vell, encara ben fresc, però on hi vam trobar a faltar aromes que de ben segur havia tingut, ens agradaria haver provat el Rosat 2014. Vam seguir amb l'Atrium 2013 de Torres, un merlot ben arrodonit, untuós i fresc. Diuen, però, que el millor es fa esperar, en aquest cas, no es va trair la tradició. Vam acabar amb Vinya Le Havre 2007 de Jean Leon, un cabernet sauvignon de llarga criança, amb un aroma complex i agradable, untuós en boca i persistent, un vi remarcable.

En fi, una llarga i interessant jornada que no agrairem prou a Enoturisme Penedès i a totes les entitats, empreses i persones que hi han col·laborat gentilment.

2 comentaris:

enoexperiències ha dit...

Molt bona entrada, i molt ben sintetitzada la jornada de dissabte.
Em va agradar molt el Jean Leon, un gran vi, i va ser un plaer conèixer al Gerard Codina. Espero que coincidim ben aviat!

enoexperiencies ha dit...

Molt bona entrada, i molt ben sintetitzada la jornada de dissabte.
Em va agradar molt el Jean Leon, un gran vi, i va ser un plaer conèixer al Gerard Codina. Espero que coincidim ben aviat!