Dimarts, els alumnes que estudien la matèria de comercialització, tant els de grau mig com els de grau superior, van poder gaudir de l'explicació en primera persona, de amb quins criteris Antoni Bru, propietari del celler de l'Àspic elabora la seva carta de vins.
I això, és tot un privilegi. És un privilegi, perquè no en va l'Antoni ha guanyat en dues ocasions el primer premi del concurs cartaví a la millor carta de vins de la circumscripció de Tarragona. Recordem que l'Antoni Bru ha estat durant 8 anys president de l'associació de sommeliers de Tarragona i perquè, en definitiva, és una persona que sap molt... però molt, de vins.
Com és sabut, el celler de l'Àspic és un lloc celebrat i reconegut per la seva gastronomia, però per a qui encara no ho sàpiga, és un lloc extraordinari per anar-hi a prendre vins. No només per la seva extensa i triadíssima carta, amb més de 750 referències, moltes de les quals es poden prendre a copes. Al celler de l'Àspic, a més, els vins es venen a preu de botiga. El seu propietari ha instaurat la política de cobrar 2,5 € per persona en concepte de servei (amb independència de les copes que li hagi de servir) i no carregar el vi més que una botiga.
Naturalment, la major part dels vins de la carta són de les dues denominacions de la comarca, però l'Antoni hi té també una bona representació d'ampolles de les altres DO's catalanes i foranes.
Sorpren la àmplia representació de vins alemanys i italians. Cal dir que l'Antoni ha visitat la immensa majoria dels productors dels seus vins, cosa a la que dedica les seves vacances, ja que diu que no pot aconsellar un vi sense saber ben bé que hi ha al darrera.
Deia que escoltar l'Antoni Bru és tot un privilegi, i ho és també per la seva senzillesa, pel seu discurs planer i estimulant, l'hora i mitja ben llarga que vam estar junts, ens va passar com si res. Com en els dos anys anteriors, l'Antoni al final ens va posar una prova, tastar un vi a cegues i fer-nos endevinar la varietat. Aquest any, els alumnes van tenir més dificultat per endevinar-lo que en altres ocasions, es tractava d'un sauvignon blanc, que va costar d'identificar.
Una jornada agradable i profitosa que tots recordarem llargament. Gràcies Antoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada