Engabiat

Havíeu sentit a dir que el vi s'engàbia, com les feres? 

Doncs sí. Des de fa ja unes dècades, aquelles parets enormes d'ampolles tombades, les rimes, s'han anat substituint per gàbies metàl·liques, on les ampolles són més segures i que permeten apilats molt més alts, ja que es poden apilar entre elles. 

Hi ha una foto que no és de la nostra escola, és només per demostrar com es guarden les ampolles. Les gàbies permeten també una manipulació molt més fàcil i pràctica per portar-les a etiquetar.

Perquè es guarda el vi en ampolla un temps després de sortir de la bota? A la bota, el vi ha rebut els tanins procedents de la fusta i ha patit una certa oxidació. Quan aquests processos ja han arribat al grau suficient, l'estada en bota s'ha d'acabar. Llavors, passarà a l'ampolla on hi haurà un afinament dels tanins obtinguts, deguts a un cert grau de polimerització i també un cert procés de reducció. Al cap d'uns mesos, doncs, el vi serà més agradable de beure, més complex i més arrodonit que no pas quan surt de la bota.

Si ahir eren alumnes de segon de grau mig els que emplenaven ampolles de garnatxa del 2013, avui alumnes de segon de grau superior les posaven en una gàbia fins que passats uns mesos (mínim un any), es tastin  i es decideixi que ja són ideals pel seu consum.